Estanc de Doctor Ferran: la crisi no pot amb el tabac

L’Eduardo Uya Martín és un dels milers de ciutadans d’aquest país afectats per l’ensorrament del negoci immobiliari. El 2010 va haver de renunciar a la seva empresa immobiliària familiar i va decidir apostar per un negoci completament diferent: l’estanc del Carrer Doctor Ferran, molt proper a casa seva, al Carrer Capitán Arenas.

“Feia anys que me’l mirava, almenys des del 2007”, explica, “i quan vaig veure que estava en traspàs no m’ho vaig pensar dos cops…Malgrat la crisi, pensava jo, això de fumar no s’acabarà mai ni amb crisis ni sense crisis”. El 2010 obria portes amb la Reyes Leal com a dependenta. Ella també s’havia reconvertit perquè venia de vendre pa en un forn. Els dos estan molt contents de com els ha anat, malgrat la situació econòmica.

“La transició en un negoci com aquest”, explica, “és molt còmoda, a les 9 del matí del dia que vaig obrir ja tenia clients”. Malgrat tot, afirma la Reyes, s’ha notat una davallada de compradors i és difícil determinar quins han deixat de fumar perquè no s’ho poden permetre i quins per les campanyes de sanitat que ens diuen tan sovint que el tabac mata. “El que hem notat molt és que la gent s’ha passat al tabac de liar, molt més econòmic”, afirma la Reyes.

Respecte les edats hi ha de tot però és interessant observar que hi ha més dones que homes i també els clients de tota la vida. L’Eduard és de l’Associació del Mirall de Pedralbes des del primer dia que va obrir, considera que estar associat a la resta de comerciants del barri li pot reportar beneficis encara que semblin intangibles.

Els dos afirmen que per quadrar números han de treballar moltes hores, fins a 11, de 9 del matí a 20 del vespre amb un torn per dinar, una hora en la qual es treballa força. L’Eduard va deixar de fumar als 13 anys, “després de provar-ho tot: cigarrets, pipa i puros”, però la Reyes encara continua.

Canvi de preus constant                                                                                                  Un altre característica de l’estanc és el constant canvi de preus, amb la fluctuació en funció dels impostos, fet que fa que unes marques que eren molt venudes passin a ser reemplaçades per unes altres quan el seu preu s’apuja.

Mentre fem l’entrevista truca un veí del barri, un senyor gran, i l’Eduard es compromet a portar-li un cartró a casa. Un autèntic servei a domicili. L’Eduard compta escrupolosament els clients que passen al dia per la botiga. “El record el tenim en 450 persones un sol dia però diàriament passen una mitjana de 300”, conclou. Uns minuts amb ell serveixen per constatar que no troba gens a faltar el seu antic sector, a l’estanc se sent com a casa…